QUI SOM
Som veïns i veïnes de Sumacàrcer i alguns pobles de La Vall Farta que pensem que estar d’acord amb les energies alternatives, i no voler perdre gran part del nostre territori, és possible.
Pensem que els diners no ho són tot en la vida i no hem de guiar els nostres passos únicament pel que interesse a la butxaca. La instal·lació d’esta planta suposarà l’eliminació del paisatge d’oliveres, que per als de Suma té molt d’encant, terra d’oliveres centenàries i arrels antigues i amb ecos del passat que ens trau a la memòria les èpoques dures de la fam i l’estraperlo. Darrer de cada camp de l’Alt i de cada calçà que el voreja hi ha un esforç descomunal dels avis i besavis nostres, molt difícil d’imaginar.
Reunió de famílies, veïns i veïnes, per plegar les olives i fer el nostre propi oli aprofitant per fer una bona torrada en tan bona companyia.
Pensem que permetre la instal·lació de la planta significa rendir-nos als interessos del capital que, massa vegades fa el que vol, en contra de tots aquells que de capital ne tinguem poc. Significa sacrificar més de 23.000 arbres, tot l’oliveral del poble. Visualment suposarà canviar el mar d’oliveres que ballen al vent, per una foto on el color negre cobrirà tot el pla. I serà una negror que anirà destinada al benefici d’empreses que volen monopolitzar el negoci de l’energia i fer-nos pagar l’electricitat al preu que elles vulguen.
En un moment en el que els pobles de la Vall estan sofrint un bestial procés de despoblament, ¿la construcció d’esta planta potenciarà un canvi d’esta situació demogràfica? Ajudarà a que el teixit empresarial vulga instal·lar-se en esta zona? No cal que fora a Sumacàrcer, a Beneixida per exemple el polígon industrial està mig buit, i el de Castelló quasi buit del tot. A pesar de la seua situació ideal a tocar de l’autovia les industries preferixen anar al cinturó metropolità de València, amb el que s’està generant una megaciutat que serà cara, fastigosa, plena de contaminacions, i alhora provocant el despoblament de centenars de pobles on cada dia hi viu menys gent jove i més ancians.
On va destinada esta energia? Va al parc tecnològic de Paterna? Al parc industrial de Riba-Roja? Al nord d’Europa? Doncs que es munte allí prop i que no destrossen una de les poques coses que els queda als pobles que es despoblen, que és el paisatge lligat als seus records i a la seua memòria històrica.
L’emergència climàtica ens força a un canvi en l’ús de l’energia, s’ha d’anar canviant l’ús de les energies fòssils per les renovables. Però cal exigir una ubicació racional de les energies renovables, i este projecte de l’Alt no té res de racional, ni per la seua enorme extensió, ni per la seua ubicació lluny d’on es necessita l’electricitat que produiria.
Volem l’Alt ple d’oliveres i que es mantinguen en peu els murets de pedra. Volem seguir escoltant el cant de la perdiu, la cadernera i la merla, o veure córrer els conills i les llebres. Volem l’Alt ple de vida i considerar que es nostre, encara que en realitat no ho siga perquè en realitat té molts propietaris, però no obstant això sentim que ens pertany. Volem l’Alt per al poble. Neguem-nos, encara que no siga bo per a la butxaca, però ho serà per tal de sentir que estem connectats amb la nostra essència, al què som i d’on venim.
El posicionament front la greu amenaça de la macroplanta solar ha estat la llavor per a la creació de l’associació “El Territori Suma”. Una associació sense ànim de lucre amb l’objectiu principal de promoure la protecció, conservació i valoració del territori i el patrimoni etnològic, ecològic i cultural del poble de Sumacàrcer, així com promoure la sensibilització i participació ciutadana en aquestes qüestions, a través d’activitats com campanyes de sensibilització, projectes de catalogació i restauració, formació, difusió i qualsevol altra iniciativa que contribuïsca a dur a terme aquest objectiu.
